El Molí de l'Abella, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local

En aplicació de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, article 17, l’Ajuntament de Sant Martí de Centelles ha catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local el Molí de l’Abella, conjunt hidràulic format per l’obrador i habitatge original dels moliners, i la bassa adossada pel nord que permetia l’acumulació de l’aigua que es dirigia a pressió a través del cup sobre les rodes per tal que aquestes fessin girar les moles de pedra situades a l’obrador i moldre el gra.

El molí potser ja era un dels molins que es documenten l’any 1031 (“ad ipsa Abelia“) i segur que era el molí que l’any 1249 pertanyia al monestir de Santa Maria de l’Estany i que explotava el mas Borrell (“mulí de dit Borrell”). El 1432, es trobava sota domini del baró Gilabert de Centelles, senyor del terme, que l’establí a Bartomeu Vila, amo del gran mas Vila de l’Abella (que es trobava a l’emplaçament de l’actual Escola Valldaneu i la Llar d’Infants municipal). L’any 1502, els Vila ja havien adossat al primer molí un molí de draps, situat a una cota inferior. En època contemporània, el molí draper es va convertir en una serradora mentre el molí fariner continuava amb la funció original.

El conjunt hidràulic del Molí de l’Abella, doncs, de rica història, constitueix l’únic l’element patrimonial conservat de l’Edat Mitjana a l’Abella, de la qual va contribuir a formar el veïnat inicial a l’entorn del mas Vila, que també fou hostal, carnisseria i farga. A més, per la seva localització, constitueix un element que forma part integrant del paisatge urbà del veïnat de l’Abella, amb un potencial cultural, educatiu i turístic no poc important. La primera etapa, la seva protecció legal, ja està acomplerta.